Cada dia, les cafeteres automàtiques o superautomàtiques guanyen protagonisme i es fan presents en més llars, així com en establiments dedicats a la restauració. Aquest tipus de màquines de cafè deuen el seu nom al fet que, amb només prémer un botó, poden preparar un cafè espresso tot molinant el gra al moment. Alguns models, fins i tot, ofereixen una àmplia varietat de cafès amb llet.

Podríem dir que, en termes de comoditat, aquestes cafeteres s’assemblen molt a les cafeteres de càpsules. De fet, fent un símil, amb una cafetera de càpsules només cal inserir la càpsula i prémer un botó. Cada cert nombre de cafès, cal buidar el dipòsit de les càpsules utilitzades, netejar la safata de l’aigua i assegurar-se que el dipòsit d’aigua no estigui buit. Amb una cafetera superautomàtica, el funcionament és similar: en lloc de càpsules, disposem d’un dipòsit per al cafè en gra, i en comptes de residus de càpsules, trobem un dipòsit amb el marro del cafè.

Aquesta similitud amb les cafeteres de càpsules explica en part la seva creixent popularitat. No obstant això, aquesta mateixa similitud pot convertir-se en un parany per als seus usuaris i usuàries. A diferència de les cafeteres de càpsules, on l’únic ajust necessari és la configuració de la llargada del cafè, una superautomàtica requereix una sèrie d’ajustaments previs:

• Llargada de la beguda.

• Grau de mòlta.

• Gruix de la pastilla de cafè o temps de funcionament del molinet (intensitat).

• Temperatura de l’aigua.